interpretacions sobre l'origen del nom tausug, el qual podria significar 'homes del corrent' (de tau ', home' i sug, 'corrent marí'), 'homes de Suug' (de tau, 'home' i Suug, antic nom de l'illa de Jolo) o 'homes valents' (de tau, 'home' i ma-isug, 'valent').El [...]

El yagan (del terme yámana, 'home', en oposició a 'dona') és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el mapudungu i el kawésqar. Malgrat que el yagan es considera generalment una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una [...]

El nom yuracaré podria ser una combinació del quítxua yuraj, 'blanc' i qari, 'home', o potser de yurajqara, 'pell blanca'. És possible que aquest nom faci referència a una malaltia que pateixen molts yuracaré i que provoca la pèrdua de pigmentació de la pell.Hi ha hagut [...]

El kasave es parlava a Mvurum, prop d'Ata. És una llengua molt propera al njerep. Els parlants de njerep el coneixen com a luo. Es considera que el darrer parlant de kasave, un home anomenat Bogon, va morir el 1995. Hi ha un germana encara viva, però pel que sembla no parla kasave. Segons [...]

anglesos o espanyols segons que es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).Segons un conte tradicional, la comunitat paipai es va crear quan un home yavapai va migrar cap al sud amb la seva família fa uns 200 anys. Els yavapais també tenen aquesta història en el seu [...]

El nisenan es parlava al sud del territori del konkow, a la conca dels rius American, Yuba i Bear. Aquesta llengua està formada per diverses variants dialectals: valley (que inclou les subvariants yukulme i pusune), southern hill (que inclou les subvariants forest home i placerville), central hill [...]

, encara hi hauria algunes persones amb cert coneixement d'aquest pidgin.La major part de les llengües ameríndies de la regió presenten manlleus del chinook jargon. El més estès és poston, 'home blanc', derivat de Boston, ja que els primers comerciants amb què van tenir tracte [...]

patir un fort descens demogràfic provocat per epidèmies i batalles amb les tropes dels Estats Units durant la febre de l'or. Tots van ser obligats a recloure's en reserves.Segons un conte del patrimoni oral dels yavapais, fa uns 200 anys un home yavapai va migrar cap al sud amb la seva f [...]